Les caceres del tresor

Com a part final del tema 2 hem vist què eren les caceres del tresor. A primera vista m’han recordat a una Webquest, però molt més senzilla. Es tracta d’un recurs educatiu que proposa una sèrie de preguntes amb un seguit de recursos per poder-les contestar i que acaba amb una gran pregunta final per comprovar si l’aprenentatge ha estat satisfactori.

Aquest tipus d’activitats tenen l’objectiu d’apropar als infants a la xarxa, despertar l’interès i estimular la creativitat dels infants, a més d’assolir nous coneixements de manera divertida. Es poden treballar varies competències a l’hora i dissenyar-lo i adaptar-lo a les necessitats i ritmes d’aprenentatge dels infants. A més de poder-se emprar a diferents nivells, tant pels infants més petits com pels adults i docents.

Personalment considero que les caceres del tresor són més adequades per a infants més grans que els d’educació infantil. Hem de recordar que tot i que comencen a familiaritzar-se amb la lectoescriptura, molts d’ells no tenen prous coneixements com per dur a terme de manera autònoma aquesta proposta, així que aquestes haurien de ser molt gràfiques . No hi ha cap problema en iniciar-los, sempre amb l’ajuda d’un mestre i començar a familiaritzar-los en aquest divertit recurs tecnològic.

Pel que fa a la construcció de la nostra pròpia cacera, he de dir que m’ha semblat prou senzill i a més a més hi ha multitud de tutorials a la xarxa. Així que en podríem dissenyar una segons les nostres necessitats reals a l’aula i crear unitats didàctiques en format web. A més de permetre una avaluació del projecte, també permet una autoavaluació i això sempre és un punt a favor de qualsevol nou recurs que ens presenten.

Composició de so

D’un temps a aquesta banda tinc un sentiment de desconcert que no havia tingut mai fins a dia d’avui. No sé ben bé que em passa, però cada vegada que llegeixo les noticies d’actualitat del nostre País i del Món en general em venen al cap les cançons de la meva infantesa, aquelles que escoltaven els pares i a mi m’agradaven tant a força d’escoltar-les una i una altra vegada, tot i que vaig tardar molts anys en assabentar-me del seu significat.

Avui més de trenta any després torno a recuperar-les, els temps foscos i grisos amenaça’n amb tornar………, però una altra vegada més els combatrem i en sortirem vencedors.

L’estaca de Lluís Llach n’és una d’aquelles melodies de la meva infantesa i potser una de les que més sentiments em desperten, no tan sols a mi, s’ha traduït a multitud d’idiomes i molts països l’han adoptat com a un símbol de lluita per la  llibertat.

Sento terriblement mesclar al mestre amb la veu de l’actual Ministre d’Educació però penso que potser és una bona manera de contestar a algunes de les seves darreres intervencions, el que no tinc clar és si ho entendria.....

Amb l’ajuda del programa Audacity he creat una composició d’unes desafortunades paraules  i la cançó de L’estaca de Lluís Llach. No és de gran qualitat però la veritat és que he aconseguit passar una bona estona i he aprofundit una mica més en el maneig del programa.

Aquí deixo el resultat:

Ir a descargar

Avís important: en cap moment és la meva intenció buscar polèmica o fer burla amb aquest treball.

Núvol TIC

Aquest és el meu primer núvol amb l'eina Tagxedo, espero que us agradi. A partir d'avui formarà part del meu bloc de manera permanent:

És suficient el què diu la normativa amb referència a les TIC?

La normativa es limita a pautar unes bases, per assegurar uns mínims: l’aproximació a les noves tecnologies. En cap cas dóna consignes clares de com efectuar una iniciació a les TIC, deixa que aquesta sigui oberta de manera que cada centre l’apliqui segons les seves possibilitats i filosofia.

Es evident que si es tractes d’una normativa tancada i pautada envers l’ús de les TIC això crearia problemes de falta de llibertat i tallaria la creativitat dels centres. Però potser seria la manera de que tots els centres comptessin amb les mateixes eines tecnològiques i no existissin les diferències que pateixen avui en dia. Veiem que hi ha centres que compten amb prous ordinadors, pissarres electròniques, etc. pels seus alumnes i d’altres que no tenen ni tan sols un ordinador per aula.

A més de tenir molt clar que una eina principal en tot aquest procés és la sensibilitat i disponibilitat que mostri l’equip educatiu de cada centre. Un grup de mestres conscienciats, implicats i amb ganes de treballar és una de les millors estratègies per arribar a l’objectiu predeterminat. Un centre atapeït d’eines tecnològiques no garanteix per si sol l’èxit en el maneig de les mateixes, però si un centre que compti amb un mínim i amb un equip educatiu implicat en aconseguir un correcte ús de les mateixes. 

Foto de grup

Avui ha estat el meu primer dia a classe i la veritat és que no he estat mica encertada. Potser he pagat les conseqüències d’una llarga setmana i m’he quedat en blanc a l’hora de manejar el programa Gimp. Així que m’ha tocat construir una “fotografia de grup” a casa i la veritat és que ha sortit tot rodat, ha set com cosir i cantar..... la veritat és que no en sé de cosir i menys de cantar!!! Jejeje. 

Aquest és el resultat:

Components de la foto: Natalia, Nuria, Pilar i Lucía

La base és una fotografia de la casa de Micky Mouse i he caracteritzat alguns dels personatges amb les fotografies de las components del meu grup: na Nati, na Nuri, na Pili i jo mateixa. Com que la foto m’ha resultat molt “senzilla” l’he atiborrat d’elements externs per fer-la encara més embafadora. La veritat és que he passat una estona divertida i he aconseguit relaxar-me. Segur que la propera vegada tot surt millor.

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

Comentari de l’article: Sociedad de la información, tecnologies digitales y educación. Manuel Area Moreira. Web docente de Tecnologia Educativa de la Laguna. 2002.

L’article presenta breument el recorregut de les tecnologies a la nostra societat, l’impacte, els canvis i avantatges que han provocat, així com  també la problemàtica que ha anat sorgint arrel de la seva expansió i posterior globalització arreu del món.

Com en tot hi ha aspectes positius que hem de valorar i explotar al màxim i d’altres amb els que hem d’anar amb compte perquè ens poden perjudicar greument. Veiem com tenim a  l’abast de la mà molta més informació de la que podem processar i que hem de saber seleccionar per extreure’n el potencial que aquesta ens ofereix.

Per aquest motiu és molt important una correcta educació tecnològica, ja que sense aquesta correm el perill de caure en falses afirmacions. Podem observar com ja hi ha clares diferencies entre les persones tecnològicament alfabetitzades i les que no ho estan o ho estan de manera deficient. Estem davant una nova analfabetització del segle XXI i és fàcil caure en ella si no ens anem reciclant periòdicament, ja que apareixen nous canvis constantment i de manera realment vertiginosa. Moltes vegades ens trobem problemes greus, com són la falta de recursos que presenten els països poc desenvolupats. Però també ens ho podem trobar fàcilment en països industrialitzats i amb aparents recursos tecnològics. Una adequada formació és la millor de les eines per a poder lluitar contra aquesta “analfabetització”.

M’agradaria destacar unes paraules del mencionat article i que per a mi resumeixen d’una manera clara els objectius que hem de tenir en compte a l’hora de poder aconseguir el màxim potencial que ens proporcionen les eines tecnològiques:

• Capacitat per aprendre a aprendre, tenir disponibilitat i actitud oberta davant els nous reptes i ser capaç de fer un autoaprenentatge.
• Capacitat per a discriminar la informació, buscar de diferents fonts la informació per a poder tenir-ne una opinió veraç i objectiva.
• Capacitat de qualificació laboral, fer-ne un ús a la nostra vida quotidiana i que ens resultin útils.
• Capacitat per prendre consciència dels canvis que afecten aquestes ferramentes a tot el conjunt de la nostra societat.

Imatge digital amb l'eina GIMP

Aquest cop m’ha tocat reciclar antics coneixements de retoc  fotogràfic que quasi havia oblidat. Havia fet feina amb la ferramenta  Fotoshop, però d’això ja fa més de 14 anys.... així que ha estat com començar de nou. Aquesta vegada l’edició ha estat d’una fotografia pròpia i emprant l’eina gratuïta Gimp, té un funcionament bastant similar, però hi ha que conèixer les diferents opcions i el protocol d’us per poder explotar el seu potencial.

He realitzat unes accions molt senzilles i bàsiques com retallar la fotografia i augmentar la seva mida i, gràcies a les capes anar fent canvis a la fotografia original. No ha quedat mica professional i hauria d’haver matisant el color de la pell i ser més precisa a l’hora de retallar les diferents imatges que he anat inserint a l’original, potser hauria d’aprofundir més en aquesta eina i començar a reciclar antics coneixements.

Aquest és el resultat de la meva feina amb l’eina Gimp: