La normativa es limita a pautar unes bases, per assegurar
uns mínims: l’aproximació a les noves tecnologies. En cap cas dóna consignes
clares de com efectuar una iniciació a les TIC, deixa que aquesta sigui oberta
de manera que cada centre l’apliqui segons les seves possibilitats i filosofia.
Es evident que si es tractes d’una normativa tancada i
pautada envers l’ús de les TIC això crearia problemes de falta de llibertat i
tallaria la creativitat dels centres. Però potser seria la manera de que tots
els centres comptessin amb les mateixes eines tecnològiques i no existissin les
diferències que pateixen avui en dia. Veiem que hi ha centres que compten amb
prous ordinadors, pissarres electròniques, etc. pels seus alumnes i d’altres
que no tenen ni tan sols un ordinador per aula.
A més de tenir molt clar que una eina principal en tot
aquest procés és la sensibilitat i disponibilitat que mostri l’equip educatiu
de cada centre. Un grup de mestres conscienciats, implicats i amb ganes de
treballar és una de les millors estratègies per arribar a l’objectiu
predeterminat. Un centre atapeït d’eines tecnològiques no garanteix per si sol l’èxit
en el maneig de les mateixes, però si un centre que compti amb un mínim i amb
un equip educatiu implicat en aconseguir un correcte ús de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada