Pissarra Digital

Una de les inquietuds més grans que tenia envers aquesta assignatura era la de conèixer i emprar la pissarra digital. Tot i que forma part del dia a dia de cada vegada més escoles, no havia tingut l’oportunitat d’emprar-ne cap fins a fa uns dies.

Però què és realment una pissarra digital? La resposta és molt senzilla: empra un format similar a la pissarra ordinària però multiplica per milers les oportunitats que ens ofereix. Aquesta superfície interactiva (la pissarra) reflexa l’imatge d’un projector connectat a  un ordinador. El funcionament és molt senzill i intuïtiu però, per arribar a aquest punt, han fet falta molts anys d’investigacions i avanços tecnològics fins que aquests han arribat a les aules. La pissarra es pot  manejar amb llapis electrònics o simplement amb el dit i aquests supleixen la funció del ratolí i teclat.

Aquest nou element que s’integra dins les aules cada vegada amb més força amplia els recursos de l’aula de manera significativa però per ella tota sola no supleix res. S’ha d’emprar de manera intel·ligent i per aconseguir-ho es fonamental un profund coneixement de les seves possibilitats. Aquest punt és molt important ja que no ens podem permetre quedar enrere i hem d’estar constantment reciclant els nostres coneixements. La tecnologia avança a passos agegantats i la que ens arriba a l’aula no és ni molt menys la més puntera, he aquí l’importància de no perdre el fil tecnològic i caure dins l’obsolescència. No vull dir amb això que hi ha que estar al dia de tots els avanços si no d’adoptar una actitud de curiositat i interès per conèixer i aprendre els avanços que es van produint i així poder garantir la seva aplicació a les aules, sempre en benefici dels interessos dels infants i com no també de nosaltres mateixos.

Per acabar contar que l’experiència emprant la pissarra digital ha estat molt gratificant i que tot i la seva simplicitat d’ús s’ha de tenir un profund coneixement de les oportunitats que aquesta ofereix per extreure’n un bon rendiment.

Aquí us deixo les experiències de Lola Pirindola envers la pissarra digital per a poder fer-nos una idea del seu potencial.

darrera entrada de l'any!

Aquesta ha estat una setmana molt intensa, primer perquè he tornat a reincorporar-me a les meves rutines diàries i hem començat a fer feina en el projecte grupal de l’assignatura, ja hem creat el conte i començat amb el disseny de les activitats.

Però potser el plat fort de la setmana ha estat l’examen de la segona part de l’assignatura. Aquesta vegada no he pogut preparar-me, i no per falta de temps si no, perquè m’ha resultat molt difícil concentrar-me en la lectura dels temes. L’examen no m’ha semblat difícil i tot i que he fet esforços en resistir a contestar les preguntes que no tenia per segures, al final les he contestades.... així que ara no sé com haurà estat el resultat final, em toca esperar.....

Ara tinc per davant dues setmanes de descans universitari que penso aprofitar al màxim.

Bon Nadal!!

Creative Commons

Relació de les TIC envers la comunicació

Avui dia no concebem parlar de comunicació a les societats desenvolupades sense relacionar-la directament amb qualsevol recurs TIC. Aquests recursos s’han instal·lat en les nostres vides fins a formar-ne part del nostre dia a dia fins a no poder concebre la nostra societat actual sense ells. He aquí l’importància de la formació en aquests recursos, ja que formen part de la nostra vida quotidiana, i de fer-ne un bon ús que ens garanteixi una gran font de coneixements.

Des de l’escola s’ha d’intentar implicar als pares pel tal d’intentar treballar de manera conjunta en benefici dels infants, això significa que primer s’hauran de conèixer a les famílies que formen part de la comunitat educativa per tal de traçar un eficaç pla d’actuació. (Farem ús de qüestionaris, reunions, etc. per aconseguir informació de les famílies).

Informarem a les famílies de què fem a l’escola (mitjançant pàgina web, blocs, reunions, etc.), donarem suport a les famílies sempre que sigui necessari ja que si els demanem col·laboració hem d’estar atents a les necessitats que vagin sorgint i aconseguir una eficient comunicació amb les famílies i que aquestes es sentin implicades.

Ens trobem que hi ha pares que rebutgen directament les eines digitals , en la majoria de les ocasions és simplement per desconeixement. En aquests casos el primer que s’ha de fer és tranquil·litzar-los i aportar-los confiança i animar-los a l’ús d’aquestes eines ja que són més els beneficis que els aportaran que el cost d’aprendre a manejar-los.  També seran ells qui animin als pares a fer-ne ús, ja que els infants d’avui dia són nadius digitals per naturalesa...

Com ja he comentat són més els beneficis que ens aporta un ús que els possibles desavantatges, això si l’ús que en facem ha de ser eficaç.

Què m'agradaria trobar en el meu futur centre escolar

El que considero fonamental per a poder portar endavant qualsevol projecte, sigui en relació a les TIC a l’entorn escolar o no, es que hi hagi un vertader equip docent. Vull dir que no basta amb un conjunt de persones que treballin al mateix centre, si no que aquestes han de treballar plegades i de forma conjunta si volen formar un equip. Han de tenir uns objectius clars, han d’arribar a acords comuns i creure amb el projecte que volen dur a terme. S’han de sentir motivats i amb moltes ganes de treballar plegats.

Pot semblar a primera vista que no té tanta importància com en realitat en té, la unió fa la força i treballar de manera conjunta és la millor manera d’assolir els objectius i reptes que ens hem marcat. De res serveix que hi hagi un parell de persones que facin molta feina si ho fan de manera aïllada.

Per aquest motiu considero que és molt important entrar a formar part d’un equip amb uns objectius comuns i que faci feina de manera plegada. Sé que això no és gens fàcil i que hi ha que treballar molt per a poder-ho aconseguir, però la meva il·lusió és aquesta, trobar un ambient sa de feina, on hi hagi companyerisme, col·laboració, il·lusió, etc. Jo per la meva part em comprometo a fer feina per integrar-me en ell i ser un membre actiu.

Pel que fa a l’ús de les TIC no les hem de deixar a un costat i fonamentar tota la feina en elles, han de formar part de la nostra feina i fer-ne un ús adequat d’elles. No deixar de conèixer els nous avanços i estar alerta de com ens poden beneficiar en el nostre dia a dia...

Power point i examen

Aquesta setmana hem començat a construir un conte den Caillou en format power point, emprant fotografies fixes i veu en off que narra l’historia.  La veritat és que tot i que portem des del començament dels estudis emprant aquest recurs en les nostres presentacions, hem trobat noves aplicacions i millores ja que hem estat utilitzant el paquet de office 2010 de Microsoft i hi ha modificacions respecte a edicions anteriors. Ha estat tot un descobriment la possibilitat d’enllaçar diapositives diferents a la que estem utilitzant i segur que en la propera edició encara descobrirem més aplicacions que ens seguiran sorprenent.

Per altra banda, també hem realitzat el primer examen de l’assignatura, concretament dels primers tres temes.

Comunicació escola-família

Un ús correcte de les TIC’s poden ajudar i reforçar els lligams entre l’escola i les famílies. Ja he comentat en diverses ocasions de l’’importància d’aplicar els recursos que tenim al nostre abast de manera intel·ligent, buscant sempre una eficiència de tots els recursos que tenim al nostre voltant. Les tecnologies ens ofereixen un ampli ventall d’oportunitats i les hem d’aprofitar.

A l’hora de crear una bona comunicació entre escola-família tots els recursos son vàlids si volem integrar i fer partícips a les famílies dins l’entorn acadèmic dels seus fills.

Avui dia veiem com quasi tots els centres educatius empren diversos mitjans i canals per tal d’apropar a les famílies al dia a dia escolar. Són molt emprats els blocs de centre i més concretament els d’aula, també trobem les intrawebs però no són tant populars com els blocs. Aquestes eines aporten molta informació a les famílies i visitants relacionades amb les sortides, esdeveniments, festes escolars, feinetes, normativa, etc. a l’abast d’un simple click ens permeten estar permanentment actualitzats de la realitat de l’aula i/o centre.

L’ús d’aquestes eines és molt còmode i es pot realitzar en qualsevol moment, per aquest motiu és molt important que no es perdi el contacte físic entre escola-família. Considero que l’ús de les TIC’s és molt valuós, però mai s’ha de  permetre que aquest suplanti les tutories, reunions, xerrades, intercanvi de informació, consells entre l’educador i les famílies. És un complement i una eina més que tenim que emprar de manera eficient.

També hem tenir en compte que aquestes eines tecnològiques no estan a l’abast de totes les famílies, ja sigui per falta de connexió o per manca de coneixements tecnològics i no ens podem permetre discriminar a les famílies que no disposen d’accés a aquestes eines. La nostra tasca és la d’integració i atenció a tota la comunitat educativa.

Per acabar m’agradaria destacar els avantatges que ens proporcionen les TIC a l’hora d’establir relacions entre tots els membres de la comunitat educativa:

• Escola: permet donar-se a conèixer com a centre i presentar els seus principis educatius, així com també mostrar fotografies del centre, articles d’interès, notícies i opinions... 
• Educador/a: ser transparent amb la feina i mostrar tot allò que es fa a l’aula. 
• Famílies: veure com és el dia a dia de l’escola quan es tanquen les portes i observar els aprenentatges que fan els seus fills. I poder participar deixant comentaris i opinions. 
• Infants: recordar la feina feta a través de fotografies i vídeos i sentir-se partícips i protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. 

Les caceres del tresor

Com a part final del tema 2 hem vist què eren les caceres del tresor. A primera vista m’han recordat a una Webquest, però molt més senzilla. Es tracta d’un recurs educatiu que proposa una sèrie de preguntes amb un seguit de recursos per poder-les contestar i que acaba amb una gran pregunta final per comprovar si l’aprenentatge ha estat satisfactori.

Aquest tipus d’activitats tenen l’objectiu d’apropar als infants a la xarxa, despertar l’interès i estimular la creativitat dels infants, a més d’assolir nous coneixements de manera divertida. Es poden treballar varies competències a l’hora i dissenyar-lo i adaptar-lo a les necessitats i ritmes d’aprenentatge dels infants. A més de poder-se emprar a diferents nivells, tant pels infants més petits com pels adults i docents.

Personalment considero que les caceres del tresor són més adequades per a infants més grans que els d’educació infantil. Hem de recordar que tot i que comencen a familiaritzar-se amb la lectoescriptura, molts d’ells no tenen prous coneixements com per dur a terme de manera autònoma aquesta proposta, així que aquestes haurien de ser molt gràfiques . No hi ha cap problema en iniciar-los, sempre amb l’ajuda d’un mestre i començar a familiaritzar-los en aquest divertit recurs tecnològic.

Pel que fa a la construcció de la nostra pròpia cacera, he de dir que m’ha semblat prou senzill i a més a més hi ha multitud de tutorials a la xarxa. Així que en podríem dissenyar una segons les nostres necessitats reals a l’aula i crear unitats didàctiques en format web. A més de permetre una avaluació del projecte, també permet una autoavaluació i això sempre és un punt a favor de qualsevol nou recurs que ens presenten.

És suficient el què diu la normativa amb referència a les TIC?

La normativa es limita a pautar unes bases, per assegurar uns mínims: l’aproximació a les noves tecnologies. En cap cas dóna consignes clares de com efectuar una iniciació a les TIC, deixa que aquesta sigui oberta de manera que cada centre l’apliqui segons les seves possibilitats i filosofia.

Es evident que si es tractes d’una normativa tancada i pautada envers l’ús de les TIC això crearia problemes de falta de llibertat i tallaria la creativitat dels centres. Però potser seria la manera de que tots els centres comptessin amb les mateixes eines tecnològiques i no existissin les diferències que pateixen avui en dia. Veiem que hi ha centres que compten amb prous ordinadors, pissarres electròniques, etc. pels seus alumnes i d’altres que no tenen ni tan sols un ordinador per aula.

A més de tenir molt clar que una eina principal en tot aquest procés és la sensibilitat i disponibilitat que mostri l’equip educatiu de cada centre. Un grup de mestres conscienciats, implicats i amb ganes de treballar és una de les millors estratègies per arribar a l’objectiu predeterminat. Un centre atapeït d’eines tecnològiques no garanteix per si sol l’èxit en el maneig de les mateixes, però si un centre que compti amb un mínim i amb un equip educatiu implicat en aconseguir un correcte ús de les mateixes. 

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

Comentari de l’article: Sociedad de la información, tecnologies digitales y educación. Manuel Area Moreira. Web docente de Tecnologia Educativa de la Laguna. 2002.

L’article presenta breument el recorregut de les tecnologies a la nostra societat, l’impacte, els canvis i avantatges que han provocat, així com  també la problemàtica que ha anat sorgint arrel de la seva expansió i posterior globalització arreu del món.

Com en tot hi ha aspectes positius que hem de valorar i explotar al màxim i d’altres amb els que hem d’anar amb compte perquè ens poden perjudicar greument. Veiem com tenim a  l’abast de la mà molta més informació de la que podem processar i que hem de saber seleccionar per extreure’n el potencial que aquesta ens ofereix.

Per aquest motiu és molt important una correcta educació tecnològica, ja que sense aquesta correm el perill de caure en falses afirmacions. Podem observar com ja hi ha clares diferencies entre les persones tecnològicament alfabetitzades i les que no ho estan o ho estan de manera deficient. Estem davant una nova analfabetització del segle XXI i és fàcil caure en ella si no ens anem reciclant periòdicament, ja que apareixen nous canvis constantment i de manera realment vertiginosa. Moltes vegades ens trobem problemes greus, com són la falta de recursos que presenten els països poc desenvolupats. Però també ens ho podem trobar fàcilment en països industrialitzats i amb aparents recursos tecnològics. Una adequada formació és la millor de les eines per a poder lluitar contra aquesta “analfabetització”.

M’agradaria destacar unes paraules del mencionat article i que per a mi resumeixen d’una manera clara els objectius que hem de tenir en compte a l’hora de poder aconseguir el màxim potencial que ens proporcionen les eines tecnològiques:

• Capacitat per aprendre a aprendre, tenir disponibilitat i actitud oberta davant els nous reptes i ser capaç de fer un autoaprenentatge.
• Capacitat per a discriminar la informació, buscar de diferents fonts la informació per a poder tenir-ne una opinió veraç i objectiva.
• Capacitat de qualificació laboral, fer-ne un ús a la nostra vida quotidiana i que ens resultin útils.
• Capacitat per prendre consciència dels canvis que afecten aquestes ferramentes a tot el conjunt de la nostra societat.

Bloc o edubloc?

El primer dia de classe hem dedicat la jornada a obrir un bloc individual i un altre grupal. Al primer deixarem constància de tots els aprenentatges que anirem  que anirem adquirint al llarg d’aquest quadrimestre.

La veritat és que els blocs no tenen ja molts de secrets desprès d’haver treballat amb ells al llarg d’aquests darrers anys. Tenim els conceptes molt interioritzats però no així el realitzar entrades de manera constant, per lo menys pel que a mi respecta.

Al llarg d’aquests mesos les entrades seran de com a mínim una setmanal, ja que haurem de plasmar el nostre treball a l’aula.

Bloc o edubloc?

És interessant  intentar diferenciar el concepte de bloc del d’edubloc. Els blocs són publicacions online de qualsevol tema que permeten establir una connexió entre l’autor i els seus lectors, a més a més permet que aquests darrers estableixin una conversa amb l’autor mitjançant els comentaris. D’aquesta manera els lectors del bloc també es converteixen en usuaris actius i/o participants del bloc.

Els edublocs són blocs que actuen com a eines pedagògiques i permeten una interacció dinàmica entre el docent i l’estudiant. Són blocs estrictament educatius i s’han convertit amb eines essencials a l’hora de gestionar coneixements a través de Internet, ja que és comú trobar informació important en blocs gestionats per persones interessades en compartir el seu coneixement amb la resta.

Avantatges dels edublocs pels mestres:

• Donar-se a conèixer i presentar els seus interessos.
• Motivar als alumnes a emprar el bloc i recompensar la seva participació.
• Motivar l’ús de la tecnologia Web 2.0 per aprendre i estar al dia.
• Presentar a la comunitat educativa el treball efectuat.
• Compartir coneixements, consells, continguts, etc.
• Anotar enllaços d’interès.
• Compartir textos, imatges, àudio i vídeo, etc.

Avantatges dels edublogs des del punt de vista dels estudiants:

• Presentació de tasques, pugen efectuar-se revisió i avaluació de les mateixes.
• Portafoli electrònic.
• Compartir recursos relacionat amb els estudis i el dia a dia a les aules.
• Dialogar amb els components del grup d’estudis i/o amb nous usuaris.
• Reflexionar envers les matèries d’estudi i crear diaris escrits.